Reprendre la tasca …

Després d’uns anys d’inactivitat en aquest bloc m’agradaria reprendre la meva tasca d’investigació pel que fa al Trastorn d’Espectre Autista.

Per això, comparteixo aquest vídeo on podem observar  com juguen diferent
s infants i això ens ajudarà a detectar els primers signes de TEA que poden sorgir en edats tan primerenques.

EADISOC

Cal esmentar la tasca de l’equip EADISOC que treballa per a la Conselleria d’Educació. Aquest equip està format per psiquiatres infantils i juvenils, a més de  neuropediatres per fer valoracions.

Si voleu més informació podeu clicar a l’enllaç següent: http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M121001134932476345101&lang=CA&cont=53048

Autisme i noves tecnologies

http://www.comunicadorcpa.com/

En aquest enllaç us podreu baixar l’aplicació d’un Comunicador Personal Adaptable, un sistema de comunicació per a persones amb problemes greus de comunicació (autisme, trastorns neurològics, discapacitats motores, afàsia).

Els símbols pictogràfics són propietat de CATEDU (http://catedu.es/arasaac/) sota llicència Creative Commons i han estat creats per Sergio Palao. Els sons han estat enregistrats pel Grup Almia.

“Teoria de la ment” i l’autisme.

Aquest vídeo es troba dividit en dos petits documentals:

• La primera part ens mostra de manera molt clara la relació que hi ha entre l’autisme i la “teoria de la ment”. Les persones que pateixen TEA tenen una manca del desenvolupament o capacitat per pensar i sentir allò que pensen i senten els altres. Per això les experiències no tenen el mateix significat per ells que per a nosaltres. Aquest petit documental està fet des de la clínica CLIMA de Mèxic, que mitjançant un enfoc terapèutic treballen: la identificació dels sentiments propis i els dels demés, els sentiments relacionats a diverses situacions, etc.
• La segona part, porta per títol “la persona detràs del símptoma” i ens apropa al món de les persones que pateixen aquest síndrome (reaccions, característiques, maníes, rutines, etc).

En el següent vídeo trobam la continuació de la segona part del anterior i està elaborat amb la col·laboració del centre educatiu DOMUS i el suport de BIMSA IPSOS, ANPAAC i Sandoval Espinosa.

Memori i associació de imatge-paraula

Aquests jocs no només són per treballar la memòria (que algunes persones que pateixen TEA tenen molt desenvolupada i d’altres no tant), també podem treballar la concentració, l’atenció, el concepte espaial, etc…

Leo Kanner i altres autors

Leo Kanner (Klekotiv 13 juny 1896 – Sykesville, Maryland 3 abril 1981) va ser un psiquiatra austríac d’origen jueu conegut per la seva descripció del autisme.

En temps de la Primera Guerra Mundial estudià a la Universitat Berlín. Poc  després emigrà a EE.UU. i va fer feina a l’Hospital Estatal de Yakton County. En 1930  ve posar en marxa el servei de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Johns Hopkins de Baltimore.

Kanner va ser conegut pel seu llibre Child Psychiatry (Psiquiatria infantil), un dels primers textos psiquiàtrics especialitzats en les problemàtiques de la infància.  Però sobretot per Autistic Disturbances of Affective Contact (1943) que va ser considerat  una de les bases en què es funden els moderns estudis de l’autisme. D’aquest darrer llibre, que ja fa 70 anys de la seva publicació, hem destacar que va ser la primera vegada que es va definir el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme, ja que fins a aquesta data s’havia entès com esquizofrènia o psicosi infantil. Però en Leo Kanner no va ser l’únic que feia el seus estudis sobre autisme en aquells moments. Hans Asperger en 1944 feia la mateixa tasca i va definir el que ara coneixem per síndrome d’Asperger.

Abans de Leo Kanner i Hans Asperger hi va haver altres autors que també hem de tenir en compte pels seus estudis:

• Jean Marc Gaspard Itard (1801), que mitjançant el treball amb el nin  salvatge d’Avairon va definir una sèrie de conductes típiques de l’autisme.
• Paul Eugen Bleuler (1912), va encunyar la paraula autisme (del grec auto-, de autós, ‘propi, un mateix’), quan treballava en la definició dels símptomes de l’esquizofrènia i que va ser publicat en un tom de l’American Journal of Insanity.

Font: http://autismodiario.org/2013/04/17/leo-kanner-y-el-autismo-70-anos-despues/

http://es.wikipedia.org/wiki/Leo_Kanner

 

Més bibliografia per ampliar informació.

Aquí teniu més referències bibliográfiques per ampliar coneixements sobre el trastorn d’espectre autista:

• BAILEY, A., LE COUTER, A., GOTTESMAN, I., BOLTON, P., SIMONOFF, E., YUZDA, E., i RUTTER, M. (1995). Autism as a strongly genetic disorder: evidence from a British twin study. Psychological Medicine, 25, 63-77.
• COMINGS D.E., WU, S.J., MUHLEMAN, D., i SVERD, J. (1996). Studies of the c-Harvey-Ras gene in psychiatric disorders. Psychiatric Research, 63, 25-32.
• COOK, E., COURSCHENE, R., LORD, C., COX, N.J., YAN, S., LINCOLN, A., i HAAS, R. (1997). Evidence of linkage between the serotonin transporter and autistic disorder. Molecular Psychiatry, 2, 247-250.
• COOK, E. (1990). Autism: review of neurochemical investigation. Synapse, 6, 292-308. COURCHESNE, E., HESSELINK, J.R., JERNIGAN, J.R., i YEUNG-COURCHESNE, R. (1987). Abnormal neuroanatomy in a nonretarded person with autism. Archives of Neurology, 25, 19-22.
• COURCHESNE, E., YEUNG-COURCHESNE, R., PRESS, G.A., HESSELINK, J.R., i JERNIGAN, T.L. (1988). Hypoplasia of cerebellar vermal lobules VI and VII in autism. New England Journal of Medicine, 318, 1349-1354.
• COURCHESNE, E., TOWSEND, J., i SAITO, O. (1994). The brain in infantile autism: posterior fossa estructures are abnormal. Neurology, 44, 214-223.
• COURCHESNE, E. (1998). Las anomalías de la actividad cerebelosa de los autistas pueden alterar los sistemas corticales y subcorticales: nueva hipótesis. En Actas del V Congreso Internacional Autismo-Europa”Barcelona-96”. Madrid. Escuela Libre Editorial.
• CUXART, F. (1999). Factores etiológicos del autismo.Aula Médica Psiquiátrica,1(2), 178-186.
• DANIELS, W., WARREN, R., ODELL, J., MACIULIS, A., BURGER, R., i TORRES, A. (1995). Increased frecuency of the extended or ancestral haplotype B44-SC30-DR4 in autism. Neuropsychobiology, 32, 120-123.
• FOLSTEIN, S. i RUTTER, M. (1977). Infantile autism: a genetic study of 21 twin pairs. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 18, 297-321.
• FOLSTEIN, S. i RUTTER, M. (1977). Genetic influences and infantile autism. Nature, 265, 726-728.
• GARBER, H., RITVO, E., CHIU, L., GRISWOLD, V., KASHANIAN, A., FREEMAN, B., i OLDENDORF, W. (1989). A magnetic resonance study of autism: normal fourth ventricle size and absence of pathology. American Journal of Psychiatry, 146, 667- 688.
• GARBER, H. i RITVO, E. (1992). Magnetic resonance imaging of the posterior fossa in autistic adults. American Journal of Psychiatry, 149, 245-247.
• GEORGE, M., COSTA, D.C., KOURIS, K., RING, H.A., i ELL, P.J. (1992). Cerebral flood blow abnormailities in adults with infantile autism. Journal of Nervous and Mental Disease, 180, 413-417.
• GILLBERG, C. (1989). Asperger Syndrome in 23 Swedish children. Developmental Medicine and Child Neurology, 31, 520-531.
• GILLBERG, I.C., BJURE, J., UVEBRANT, P., VESTERGREN, E., i GILLBERG, C. (1993). SPECT (Single photon emission computed tomography) in 31 children and adolescents with autism and autistic-like conditions. European Child and Adolescent Psychiatry, 2,50-59.
• HASHIMOTO, T., TAYAMA, M., MURAKAWA, M., YOSHIMOTO, T., MIYAZAKI, M., HARADA, M., i KURODA, Y. (1995). Development of the brainstem and cerebellum in autistic patients. Journal of autism and Developmental Disorders, 25, 1-18.
• HERAULT, J., PERROT, A., BARTHÉLÉMY, C., BUCHLER, M., CHERPI, C, LEBOYER, M., SAUVAGE D., LELORD, G., MALLET, J., i MUH, J.P. (1993). Possible association of c-Harvey-Ras-1 (HRAS-1) marker with autism. Psychiatry Research, 46, 261-267.
• HOLTTUM, J., MINSHEW, N., SANDERS, R., i PHILLIPS, N. (1992). Magnetic resonance imaging of the posterior fossa in autism. Biological Psychiatry, 32, 1091-1101.
• KANNER, L. (1973). To what extent is early infantile autism determined by constitutional inadequacies? En L. Kanner, (Ed.). Childhood psychosis. New York. John Wiley and Sons.
• LOTTER, V. (1966). Epidemiology of autistic conditions. I. Prevalence. Social Psychiatry,1,124- 137
• PIVEN, J., NEHME, E., SIMON, J., BARTA, P., PEARLSON, G., i FOLSTEIN, S. (1992). Magnetic resonance imaging in autism: measurement of the cerebellum, pons and fourth ventricle. Biological Psychiatry, 31, 491-504.
• PIVEN, J., WZOREK, M.A., LANDA, R., LAINHART, J., BOLTON, P., CHASE, G.A. i FOLSTEIN, S. (1994). Personality characteristics of the parents of autistic individuals. Psychological Medicine, 24, 783-795.
• RITVO, E., i GARBER, H. (1988). Cerebellar hypoplasia and autism (letter). New England Journal of Medicine, 319, 1152.
• RUTTER, M. (1994). Psychiatric genetics: research challenges and pathways forward. American Journal of Medical Genetics (Neuropsychiatric Genetics), 54, 185-198.
• STTEFENBURG, S., GILLBERG, C., HELGREN, L., ANDERSON, L., GILLBERG, L., JAKOBSSON, G., i BOHMAN, (1989). A twin study of autism in Denmark, Finland, Iceland, Norway and Sweden. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 30, 405- 416.
• WARREN, R., SINGH, V., AVERETT, R., ODELL, J., MACIULIS, A., BURGER, R., i DANIELS W. (1996). Immunogenetic studies in autism and related disorders. Molecular Chemical Neuropathology, 28, 77-81.
• WOLFF, S., NARAYAN, S. i MOYES, B. (1988). Personality characteristics of parents of autistic children: a controlled children study. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 29 (2), 147-165.

Bibliografia recomanada

La bibliografia recomanada que us present a continuació està agafada del llibre “En la Mente” de Marc i Isabelle Monfort. Un material molt interessant que ens ajudarà a ampliar informació sobre el Trastorn d’espectre autista.

• Baron-Cohen, S. (1988): Social and Pragmatic Deficits in Autism: Cognitive or Affective? Journal of Autism and Developmental Disorders, 18, 3:379-402.
• Baron- Cohen; S. Leslie, A. M. i Frith, U (1985): ¿Does the Autistic Child Have a “Theory of Mind?” Cognition, 21, 37-46.
• Bartak, L., Rutter, M. i Cox, A. (1975): A comparative study of infantile autism and specific developmental language disorder. British Journal of Psychology, 126, 127-145.
• Bretherton, I; Fritz, J; Zahn-Waxler, C. i Ridgeway, D. (1986): Learning  to talk about emotions: A functionalist perspective. Child Development, 57, 529-5.
• Charman, T; Swettenham, J. i Baron -Cohen, S. (1998): An experimental investigation of social cognitive abilities in infants with autism: clinical implications. Infant Mental Health Journal, 19 (2), 260-275.
• Charman, T i Baron-Cohen, S (1995): Understanding Photos, Models, and Beliefs: A test of the modularity Thesis of Theory of Mind. Cognitive Development, 10, 287-298.
• Charman, T; Campbell, A. i Edwards. S. (1998): Theory of mind performance in children, adolescents, and adults with a mental handicap. Cognitive Development, 13, 307-322.
• Charman, T; Campbell, A. (1997): Reliability of Theory of Mind Task Performance by Individuals with a learning Disability: A research Note. Journal Child Psychology and Psychiatry, vol.38 (6), 725-730.
• Charman, T. i Lynggard (1998): Does a Photographic Cue Facilitate False Belief Performance in Subject with Autism? Journel of Autism and Developmental Disorders, vol. 28 (1).
• De Villiers, J.  (2000): Language and theory of mind:what are the developmental relationships? En: Baron-Cohen, S i ot: Understanding other minds. Oxford, Oxford University Press, segona edició.
• Frith, U. (1991): Autismo. Hacia una explicación del enigma. Madrid, Alianza Editorial.
• Hadwin, J; Baron-Cohen, S; Howlin, P. i Hill, K. (1997): ¿Podemos enseñar a comprender emociones, creencias o ficciones a los niños autistas?. A Rivière, A; Martos, J. (comp) Tratamiento del autismo. Nuevas perspectivas. Madrid, Artegraf.
• Happé, F. (1994): Introducción al autismo. Psicologia y Educación. Alianza editorial.
• Hobson, R. (1995): El autismo y el desarrollo de la mente. Madrid, Alianza Editorial.
• Leekam, S. i Perner, J. (1991): “Does  the autistic child have a metarepresentational deficit?”, Cognition, 40, 203-218.
• Leslie, A. (1987): Pretense and representation: The origins of “Theory of Mind” Psychogical Review, 94, 414-426.
• Monfort, M. (1997): Perspectivas de intervención en comunicación y lenguaje en niños con rasgos y/o disfasia receptiva. A Rivière, A. i Martos, J. (comp): Tratamiento del autismo. Nuevas perspectivas. Madrid, Artegraf.
• Monfort, M.  i Juárez, A. (2001): Los niños con disfasia semántico-pragmática. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología. En Premsa.
• Rièvere, A. (1997): El tratamiento del autismo como trastorno del desarrollo: principios generales. A Rivière, A. i Martos, J. (comp): Tratamiento del autismo. Nuevas perspectivas. Madrid, Artegraf.
• Rivière, A. (1996): Actividad y el sentido en el autismo. 5 th congress autism-europe. Barcelona.
• Sotillo, M. i Rivière, A. (1997): El lenguaje de referencia mental de niños con autismo y el empleo de materiales narrativos en la intervención terapeútica. A Rivière, A. i Martos, J.  (comp): Tratamiento del autismo. Nuevas perspectivas. Madrid, Artegraf.
• Trevarthen, C. (1995): Cómo y cuando comunican los niños. A Monfort, M (ed) Enseñar a hablar. IV Simposio de Logopedia. Madrid, CEPE.
• Trevarthen, C. Y., Hubley, P. (1978): Secondary intersubjectivity: confidence confinding and acts of meaning inthe firts year. In: Lock (ed) Action: gesture and symbol: the emergence of Language. London. Academic Press, 183-229.

Documents que poden ser d’interès

Seguidament us deix enllaçats 5 documents molts interessants amb els quals podem ampliar els nostres coneixents:

1. Autismo_criterios_diagnosticos_diferencial(1)

En aquest article na M.A. Javaloyes Sanchís de la “Unidad de Salud Mental Infantil de Alicante y Hospital Universitario de San Juan” ens diu que:

“Els trastorns de l’espectre autista són objecte d’atenció creixent tant per a professionals que treballen en el camp de la infància, com per a la societat en general. La importància del diagnòstic primerenc i l’augment en els casos detectats, fan necessari el conèixer i manejar de forma adequada els criteris diagnòstics d’aquests trastorns. El pediatre d’Atenció Primària serà l’encarregat de realitzar la sospita diagnòstica i el filtratge a un recurs especialitzat. Per això, a més d’estar familiaritzat amb la presentació clínica d’aquests trastorns, ha de manejar diferents instruments diagnòstics i realitzar un despistatge inicial de patologia orgànica aguda (audiometria i nivells de plom). Un cop realitzada aquesta sospita diagnòstica serà l’especialista de la Unitat de Salut Mental Infantil el que confirmi el diagnòstic mitjançant l’avaluació clínica (basada en els criteris diagnòstics) i els instruments diagnòstics especialitzats. Des d’aquest recurs especialitzat, es derivarà al Servei de Neuropediatria perquè es realitzi el despistatge orgànic més exhaustiu amb l’objectiu de descartar patologia neurològica associada. Com a part del procés diagnòstic, es descartaran els possibles diagnòstics diferencials i es revisarà la possibilitat que hi hagi patologia comòrbida.”

2. gpc_manejo_autismo

La “Guía de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Trastornos del Espectro Autista en Atención Primaria”, elaborada per varis autors, tracta el tema del TEA des d’una vessant més clínica. I entre el contingut podem trobar: definicions, manifestacions clíniques i classificacions, criteris diagnòstics, deteccions primerenques, el maneig de la sospita, , aspectes a tenir en compte per a les famílies, seguiment d’infants que pateixen TEA, etc.

3. Guia_atencion_TEA_Andalucia

Aquest document que porta per títol ” Guia para la atención educativa a los alumnos y alumnas con trastornos del espectro autista” està elaborat per l’equip de tècnics de les associacions que conformen AUTISME ANDALUSIA (Federació Andalusa d’Associacions de Pares amb Fills Autistes).

El seu contingut és el següent:

• Què són els trastorns de l’espectre autista?
• Identificació d’alumnes amb trastorns de l’espectre autista
• Necessitats educatives d’aquests alumnes
• Qüestionari per a la detecció d’alumnes amb trastorns de l’espectre autista
• Atenció educativa a alumnes amb trastorns de l’espectre autista
• El paper de la família Bibliografia
• Autisme a internet
• Adreces d’interès

4. guia_autismo

L’elaboració de “TEA! Trastornos para el espectro autista. Guia para la detección precoz” ha estat creat a partir de la col·laboració entre les associacions d’afectats i l’organització sanitària.  L’objectiu  és anar millorant la qualitat de l’atenció dels serveis i articular el millor suport per als pacients i el seu entorn.

5. GuiaAutismo2

L’objectiu de “Guías de apoyo técnico-pedagógico: necesidades educativas especiales en el nivel de Educación Parvularia”, és “ampliar el coneixement i comprensió de les NEE, associades a discapacitat o dificultats específiques, que presenten algunos infants, sino que fonamentalmente contribueix a facilitar i enriquir la resposta educativa per tots els infants del nivell d’educació parvularia” (División de Educación General del Ministerio de Educación de Chile (MINEDUC).

Font: Els psicopedagogs Pep T. i Tamara C m’ha cedit aquests documents.

Angel Rivière

Aquest document del psicòleg i científic cognitiu espanyol Angel Rivière, conegut per la seva tasca realitzada amb persones autistes, va definir i aclarir dubtes sobre el TEA, a més de escriure les necessitats de les persones que pateixen autisme. 

Quant fa referència a les necessitats de les persones autistes enumera les següents:

1. Necessito un món estructurat i predictible, en què sigui possible anticipar el que passarà.
2. Utilitza senyals clares. No facis servir en excés el llenguatge. Utilitza gestos evidents, perquè pugui entendre.
3. Evita, sobretot al principi, els ambients bulliciosos, caòtics, excessivament complexos i hiperestimulantes.
4. Dirigeix, no esperis als meus iniciatives per establir interaccions. Procura que aquestes siguin clares, contingents, comprensibles per a mi.
5. No confiïs massa en el meu aspecte. Puc ser deficient sense semblar-ho. Avalua objectivament les meves veritables capacitats i actua en conseqüència.
6. És fonamental que em proporcions mitjans per comunicar-me. Poden ser moviments, gestos, signes i no necessàriament paraules.
7. Per tractar d’avaluar o ensenyar-me, has de ser capaç primer de compartir el plaer amb mi. Puc jugar i compartir el plaer amb les persones. Tingues en compte que es m’exigeixen adaptacions molt dures.
8. Mostreu-me en tot el possible el sentit del que em demanes que faci.
9. Proporciona a la meva conducta conseqüències contingents i clares.
10. No respectis la meva solitud. Procura Atraient amb suavitat a les interaccions amb les persones, i ajudeu-me a participar-hi.
11. No em plantegis sempre les mateixes tasques, ni m’obliguis a fer les mateixes activitats. El autista sóc jo. No tu.
12. Els meus alteracions de conducta no són contra tu. Ja tinc un problema d’intencions, no interpretis que tinc males intencions.
13. Per ajudar-me, has d’analitzar curosament les meves motivacions espontànies. En contra del que pugui semblar, m’agraden les interaccions la lògica puc percebre; aquelles que són estructurades, contingents, clares. Hi ha moltes altres coses que m’agraden. Estúdialas primer.
14. El que faig no és absurd, encara que no sigui necessàriament positiu. No hi ha desenvolupaments absurds, sinó professionals poc competents. Procura comprendre la lògica, fins i tot de les meves conductes més estranyes.
15. Enfoca l’educació i el tractament en termes positius. Per exemple, la millor manera d’extingir les conductes disfuncionals (autoagressions, rebequeries, conductes destructives, etc.) És substituir-les per altres funcionals.
16. Posa-me’n límits. No permetis que dediqui dies sencers als meus estereotípies, rituals, alteracions de conducta. Els límits que negociem m’ajuden a saber que existeixes i que existeixo.
17. En general, no interpretis que no vull, sinó que no puc.
18. Si vols que aprengui, has de proporcionar experiències d’aprenentatge sense errors, i no per assaig i error. Per a això, cal que adaptis curosament els objectius i procediments d’ensenyament al meu nivell de desenvolupament, i que em proporcions ajudes suficients per fer amb èxit les tasques que em demanes.
19. Però evita les ajudes excessives. Tota ajuda de més és contraproduent perquè em fa dependre de l’ajuda més que dels estímuls rellevants i em furta una possibilitat d’aprendre.
20. Per ara, el meu problema es millora sobretot amb l’educació. Procura evitar excessos farmacològics o una administració crònica de neurolèptics. Consulta al metge amb alguna freqüència si rebo medicació.
21. No em comparis constantment amb els nens normals. El meu desenvolupament segueix camins diferents i potser més lents, però això no vol dir que no es produeixi.
22. Tingues en compte que dominar un signe, un sol signe, pot canviar la vida per complet.
23. Utilitza freqüentment codis aspecte – espacials per ensenyar o fer-me entendre les coses. La meva capacitat viso-espacial sol estar relativament preservada. Per exemple, els pictogrames que mostren el que es va a fer i serveixen com “agendes” poden ser molt útils.
24. Planteja activitats funcionals i que puguin tenir algun sentit en la meva trajectòria personal. Per exemple, fer cercles amb llapis pot ser menys funcional per a mi (si no puc arribar a escriure o dibuixar figures representatives) de fer ous fregits.
25. Tingues en compte que abans de ser autista sóc nen, adolescent o adult. Per molt greu que sigui el meu trastorn del desenvolupament, és molt més el que m’uneix que el que em separa de les altres persones.

Si voleu veure el document complet clicau l’enllaç que veureu a continuació o el nom de l’autor situat en el primer paràgraf.

Font: http://personal.us.es/cvm/docs/Desarrollo%20normal%20y%20Autismo_Angel%20Riviere_1.pdf